CATALÀ | CASTELLANO | INICI

El peix que mengem


Peix blanc i peix blau

Es coneix per peix blanc aquelles espècies sedentàries que viuen en el fons marí o molt a prop. Són peixos que no fan grans desplaçaments, els seus músculs no necessiten una elevada irrigació sanguínia i d'aquí el color blanc i la brillantor del seu cos. Tampoc necessiten acumular grans quantitats de grasses i aquesta és una altre de les seves qualitats, el peix blanc té una carn magra amb menys d'un 3-4% de greix.

Alguns peixos blancs són: el bacallà, el llenguado, el rap, el lluç, el gall ...

Anomenem peix blau a aquelles espècies migratòries que viuen en moles i a les aigües molt superficials. Els llargs viatges que emprenen els obliga a realitzar reserves de greixos entre un 5 i un 6% i els seus músculs estan molt irrigats. Aquesta irrigació és la que dóna el color vermellós a la seva carn. El peix blau és una bona font de proteïnes (similar a la carn i l'ou), de greixos insaturats (oleic, linoleic i omega 3), de minerals (iode, ferro, fósfor, magnesi i calci) i de vitamines A, D i B12. En el context d'una dieta equilibrada, el consum d’aquests peixos contribueix a disminuir el risc de malalties cardiovasculars.

Alguns peixos blaus són: el verat, el sorell, la sardina, l’anxova, la tonyina ...


Coneix el peix

Aspectes generals

Parlar de peixos és parlar de més de 20.000 espècies vivents.

La forma del cos ens proporciona la primera informació biològica de les espècies. La més comuna és la fusiforme, són peixos que viuen en aigües lliures, acostumats a la natació ràpida, com poden ser: la sardina, el verat, la tonyina i la tintorera. També trobem peixos de forma comprimida, és a dir, peixos que reposen sobre un dels costats en el fons marí. Tenen el cos aixafat lateralment, com per exemple: l'orada i el llenguado. En canvi, els peixos de forma deprimida tenen el cos adaptat per descansar sobre el fons marí i són propis d’ambients bentònics, cas de la rajada i el rap.

Les aletes són les encarregades de dirigir i efectuar els moviments dels peixos, segons la seva distribució podem trobar dos tipus:

Les escates són la primera protecció del peix davant dels paràsits, es troben superposades unes amb altres i estan recobertes d’una capa lubricant que facilita el lliscament del peix.

El sistema respiratori dels peixos el constitueixen les brànquies o ganyes. El sistema funciona retenint l'oxigen que conté l'aigua mitjançant les brànquies, arriba a la sang i és conduit per tot el cos.

El sistema digestiu dels peixos: L'entrada d’aliment comença a la boca, passa per l'esòfag, continua a l'estómac, arriba a l'intestí per acabar en el anus.

El cor és qui manté la circulació sanguínia.

La bufeta natatòria controla la flotació del peix. Aquesta cavitat situada sobre l’intestí està permanentment plena d'aire, funciona augmentant o disminuint el seu volum per mantenir l'equilibri entre el pes del peix i l'aigua que desallotja.

El sistema ossi dels peixos dóna la rigidesa necessària al cos del peix. Encara que algunes espècies, com el tauró o les rajades, en lloc d'ossos tenen cartílags. La columna vertebral separa la principal musculatura del peix, que és la part comestible per l'home.

Fitxes de peixos


Coneix els mol.luscs

Aspectes generals

Els mol.luscs són invertebrats de cos tou, protegit per conquilles o cobertes i estan classificats en tres grups diferents: gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes. Sota el nom de mol.luscs s'apleguen formes tan diferents com els pops, els cargols de mar, cloïsses o musclos.

Els mol.luscs poden ser herbívors, filtradors, detrívors i carnívors, en aquest últim cas són uns excel.lents depredadors.

Els mol.luscs s'associen a moviments lents, degut a la seva musculatura llisa. Però hi ha algunes formes, que mitjançant uns altres recursos, destaquen per ser uns excel.lents nedadors, com són els calamars.

El cos dels mol.luscs té tres parts diferenciades:

Dins dels mol.luscs podem trobar tres grups diferenciats:

Fitxes de mol.luscs


Coneix els crustacis

Aspectes generals

Els crustacis són els artròpodes més nombrosos gràcies a la seva capacitat d'adaptació a la majoria dels mitjans aquàtics. En un primer moment es tractava d'animals marins però han colonitzat les aigües dolces i fins i tot la terra ferma.
Entre els representants de major mida del grup de crustacis trobem gambes, crancs, llagostes, escamarlans... Exemplars de gran valor econòmic per als homes ja que són comestibles. Però la majoria d'ells són de talles molt més reduïdes i viuen entre les algues, sobre les roques, en el sediment o com una de les fraccions més importants del zooplàncton.
El cos dels crustacis està segmentat en diferents tagmes o regions:

El cos es troba protegit per un exosquelet de quitina i proteïnes, però pot presentar diferents graus de calcificació. Presenten dos parells d'antenes i els apèndixs apareixen en un parell per segment.
Les brànquies dels crustacis, elements imprescindibles per a la respiració, són unes extensions en forma de ploma o ramificades de cutícula molt fina i molt vascularitzades.

Fitxes de crustacis

Fonts:
pescaderiasmilagros.com
amarisco.com
fcpeic.cat
cocina.lapipadelindio.com
www20.gencat.cat

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, accepta l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment. OK | Més informació