El peix que mengem
Peix blanc i peix blau
Es coneix per peix blanc aquelles espècies sedentàries que viuen en el fons marí o molt a prop. Són peixos que no fan grans desplaçaments, els seus músculs no necessiten una elevada irrigació sanguínia i d'aquí el color blanc i la brillantor del seu cos. Tampoc necessiten acumular grans quantitats de grasses i aquesta és una altre de les seves qualitats, el peix blanc té una carn magra amb menys d'un 3-4% de greix.
Alguns peixos blancs són: el bacallà, el llenguado, el rap, el lluç, el gall ...
Anomenem peix blau a aquelles espècies migratòries que viuen en moles i a les aigües molt superficials. Els llargs viatges que emprenen els obliga a realitzar reserves de greixos entre un 5 i un 6% i els seus músculs estan molt irrigats. Aquesta irrigació és la que dóna el color vermellós a la seva carn. El peix blau és una bona font de proteïnes (similar a la carn i l'ou), de greixos insaturats (oleic, linoleic i omega 3), de minerals (iode, ferro, fósfor, magnesi i calci) i de vitamines A, D i B12. En el context d'una dieta equilibrada, el consum d’aquests peixos contribueix a disminuir el risc de malalties cardiovasculars.
Alguns peixos blaus són: el verat, el sorell, la sardina, l’anxova, la tonyina ...
Coneix el peix
Aspectes generals
Parlar de peixos és parlar de més de 20.000 espècies vivents.
La forma del cos ens proporciona la primera informació biològica de les espècies. La més comuna és la fusiforme, són peixos que viuen en aigües lliures, acostumats a la natació ràpida, com poden ser: la sardina, el verat, la tonyina i la tintorera. També trobem peixos de forma comprimida, és a dir, peixos que reposen sobre un dels costats en el fons marí. Tenen el cos aixafat lateralment, com per exemple: l'orada i el llenguado. En canvi, els peixos de forma deprimida tenen el cos adaptat per descansar sobre el fons marí i són propis d’ambients bentònics, cas de la rajada i el rap.
Les aletes són les encarregades de dirigir i efectuar els moviments dels peixos, segons la seva distribució podem trobar dos tipus:
- Aletes parells: Estan situades a cada banda del cos. Les pectorals i les pelvianes serveixen per guiar al peix i per poder efectuar maniobres (girs, ascensions ...).
- Aletes imparells: Es troben a diferents posicions a la zona central del cos. Les situades a la part superior són les aletes dorsals amb la funció de donar estabilitat al peix, la mateixa missió té l'aleta anal situada a la part posterior i inferior. També trobem peixos que disposen d’una aleta caudal o cua, que pot tenir una forma semilunar com la de la tonyina o arrodonida com la del llenguado.
Les escates són la primera protecció del peix davant dels paràsits, es troben superposades unes amb altres i estan recobertes d’una capa lubricant que facilita el lliscament del peix.
El sistema respiratori dels peixos el constitueixen les brànquies o ganyes. El sistema funciona retenint l'oxigen que conté l'aigua mitjançant les brànquies, arriba a la sang i és conduit per tot el cos.
El sistema digestiu dels peixos: L'entrada d’aliment comença a la boca, passa per l'esòfag, continua a l'estómac, arriba a l'intestí per acabar en el anus.
El cor és qui manté la circulació sanguínia.
La bufeta natatòria controla la flotació del peix. Aquesta cavitat situada sobre l’intestí està permanentment plena d'aire, funciona augmentant o disminuint el seu volum per mantenir l'equilibri entre el pes del peix i l'aigua que desallotja.
El sistema ossi dels peixos dóna la rigidesa necessària al cos del peix. Encara que algunes espècies, com el tauró o les rajades, en lloc d'ossos tenen cartílags. La columna vertebral separa la principal musculatura del peix, que és la part comestible per l'home.
Fitxes de peixos
Coneix els mol.luscs
Aspectes generals
Els mol.luscs són invertebrats de cos tou, protegit per conquilles o cobertes i estan classificats en tres grups diferents: gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes. Sota el nom de mol.luscs s'apleguen formes tan diferents com els pops, els cargols de mar, cloïsses o musclos.
Els mol.luscs poden ser herbívors, filtradors, detrívors i carnívors, en aquest últim cas són uns excel.lents depredadors.
Els mol.luscs s'associen a moviments lents, degut a la seva musculatura llisa. Però hi ha algunes formes, que mitjançant uns altres recursos, destaquen per ser uns excel.lents nedadors, com són els calamars.
El cos dels mol.luscs té tres parts diferenciades:
- La regió cefàlica: on se situen els òrgans sensorials.
- La massa visceral: la part del cos on trobem els òrgans interns.
- El peu: per als mol.luscs és una part imprescindible en ell recau el moviment, és l'òrgan de locomoció.
Dins dels mol.luscs podem trobar tres grups diferenciats:
- Els gasteròpodes
El cargol de mar és un gasteròpode. Com ells, tots els animals d'aquest grup tenen una regió cefàlica ben desenvolupada amb ulls i tentacles. La boca presenta mandíbules i ràdula, mentre que la seva alimentació pot ser carnívora, carronyera o herbívora.
La closca és prou forta i gran, la seva obertura queda tancada per un opercle. L'opercle és una peça circular –calcària o quitinosa- situada dorsalment al damunt del peu.
Les brànquies estan situades a la part anterior per assegurar una millor ventilació. - Els bivalves
Per conèixer amb profunditat el grup dels bivalves hem de saber que tenen un regió cefàlica poc desenvolupada, consta d'una boca envoltada per uns petits tentacles. S'alimenten filtrant l'aigua a través de les brànquies d'aspecte laminar i cobertes de cilis, però la seva manera d'aconseguir aliment és mitjançant l'excavació o la filtració.
El nom de bivalves neix de les dues peces en les que està dividida la seva closca i que es mantenen unides mitjançant un lligament. La zona d'articulació de les dues valves s'anomena xarnera i pot estar proveïda de dents.
Presenta un o dos músculs que quan es contrauen fan tancar la closca. - Els cefalòpodes
El principal tret característic dels cefalòpodes és la seva gran capacitat de camuflatge i són marins, bentònics o nedadors.
La boca disposa de mandíbules i ràdula, els llavis estan hipertrofiats en forma de corona de braços o tentacles proveïts de ventoses.
El peu és la part del cos encarregada del moviment, està extremadament modificat, el que li confereix una interessant peculiaritat. El peu adopta la forma d'embut situat per sota de la regió cefàlica, de tal manera que pot expulsar aigua d'una manera més o menys violenta, controlant la velocitat dels seus moviments.
La closca pot ser calcària o quitinosa i sempre es troba en posició dorsal.
A l'últim tros del tub digestiu, prop de l'anus, hi desemboca la bossa de la tinta, utilitzada com a sistema de distracció per a preparar la fugida davant d’un possible depredador.
Una altre de les peculiaritats dels cefalòpodes és el seu sistema nerviós. El cervell del pop és el més gran de tots els invertebrats. La conseqüència d'aquesta característica és la capacitat d'aprenentatge i de memòria, a més d'una certa complexitat a les pautes de la seva conducta.
Fitxes de mol.luscs
Coneix els crustacis
Aspectes generals
Els crustacis són els artròpodes més nombrosos gràcies a la seva capacitat d'adaptació a la majoria dels mitjans aquàtics. En un primer moment es tractava d'animals marins però han colonitzat les aigües dolces i fins i tot la terra ferma.
Entre els representants de major mida del grup de crustacis trobem gambes, crancs, llagostes, escamarlans... Exemplars de gran valor econòmic per als homes ja que són comestibles. Però la majoria d'ells són de talles molt més reduïdes i viuen entre les algues, sobre les roques, en el sediment o com una de les fraccions més importants del zooplàncton.
El cos dels crustacis està segmentat en diferents tagmes o regions:
- Cap o cèfalon
- Tòrax o perèon
- Abdomen o plèon
El cos es troba protegit per un exosquelet de quitina i proteïnes, però pot presentar diferents graus de calcificació. Presenten dos parells d'antenes i els apèndixs apareixen en un parell per segment.
Les brànquies dels crustacis, elements imprescindibles per a la respiració, són unes extensions en forma de ploma o ramificades de cutícula molt fina i molt vascularitzades.
Fitxes de crustacis
Fonts:
pescaderiasmilagros.com
amarisco.com
fcpeic.cat
cocina.lapipadelindio.com
www20.gencat.cat
